-
Crisi d'habitatge a les Illes Balears, centenars de famílies recorren a les caravanes
- 25 de setembre de 2024
A l'arxipèlag balear, la manca d'habitatge assequible ha portat moltes famílies, incloent-hi nens i persones grans, a adoptar habitatges poc convencionals. Jesús, resident d'una caravana, planteja una pregunta inquietant: Qui pot pagar 1.200 euros pel lloguer d'un pis quan el sou no arriba ni a 1.000? ”. La resposta sembla que cada cop més famílies abandonen la recerca d'una llar convencional.
Les caravanes han esdevingut un refugi per a aquells que no poden fer front als exorbitants preus del mercat immobiliari. A zones com Son Hugo, treballadors que fan tasques essencials com la conducció d'autobusos es veuen forçats a viure en aquestes condicions. L'especulació desenfrenada, la voracitat dels fons d'inversió i l' oferta turística il·legal han creat un terreny hostil per a aquells que busquen una llar digna.
Lloguer d'una habitació a Palma pot assolir xifres astronòmiques. Segons estudis recents, fins a 91 persones competeixen per una habitació disponible. Llogar un estudi ha esdevingut fins a un 90% més car que compartir un apartament. Aquesta situació ha disparat la demanda despais no convencionals, com les caravanes.
La vida a les caravanes no està exempta de desafiaments. La manca de serveis bàsics com l'aigua potable i l'electricitat és una preocupació constant per als residents. Mircea, un altre resident amb la seva filla, destaca la urgència de comptar amb serveis elementals: “ És normal que estiguem com a animals? ”, qüestiona. La seva història reflecteix la realitat de molts: la lluita per accedir al més bàsic en un entorn que sembla que se n'ha oblidat.
Les històries dels qui viuen en caravanes són diverses. Víctor, un mecànic naval del Perú pateix les conseqüències d'una economia que no permet un accés fàcil a l'habitatge. “ Et demanen gairebé sis mesos per poder entrar de lloguer ”, comenta, desil·lusionat. David, un altre resident, expressa la seva frustració d'una manera similar: “ Si guanyes 1.200 euros, en pagues 600 d'habitació i 300 o 400 de menjar, què et queda per viure? ”.
La situació ha portat a molts a manifestar-se a la recerca de solucions. Un dels punts centrals de la seva protesta és la incapacitat de l'Ajuntament de Palma per proporcionar alternatives habitacionals. Tot i les promeses d'ajudes socials, molts residents senten que les seves preocupacions són ignorades. En un intent per fer sentir la veu, el col·lectiu d'autocaravanes ha sol·licitat que se'ls permeti viure en pau i sense por de ser desallotjats.
Enmig de tot, els residents continuen adaptant-se al seu entorn i cercant maneres de subsistir. La vida en caravana, encara que desafiant, ha proporcionat un espai on hi poden trobar certa comunitat i solidaritat. No obstant això, amb el futur tan incert, molts es veuen obligats a qüestionar el seu lloc a la societat: “ Visc per treballar o treball per viure? ”, es pregunta David.
Comentar: