Artistes com Aitanai Lola Índigoanunciaven noves dates per als seus concerts, estenent-se fins a l'any 2025. Tanmateix, tant els veïns afectats com els assistents a aquests esdeveniments es qüestionen: com canviarà la situació quan acabi, a finals de març, la suspensió de sis mesos? hauran arreglat el nyap acústic?
Els experts consultats sobre aquesta problemàtica, com Francesc Daumal i Domènech, un destacat assessor acústic i catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, es mostren pessimistes. Segons Daumal, en un lapse de sis mesos és improbable que s'hagin trobat solucions adequades. Hi ha diverses alternatives per abordar el problema acústic del Santiago Bernabeu. D'una banda, proposen mantenir el recinte obert, però això comporta reptes significatius en termes d'absorció de sons.
“ En un estadi obert, les graderies necessiten implementar absorcions tant zenitals com laterals. Tot i això, aconseguir una eficàcia total davant nivells excessius de soroll és summament complex ”, aclareix Daumal. A això se suma el fet que els equips acústics utilitzats al recinte són de tal magnitud que poden fer vibrar fins a l'estómac, especialment en freqüències baixes, que són complicades d'aturar amb barreres acústiques efectives.
La segona alternativa que planteja el catedràtic és convertir l?estadi en una caixa tancada. Tot i això, aquest enfocament també presenta problemes. En cas d'executar-se, es requeririen grans obres per tancar adequadament els espais oberts del Bernabéu i garantir una ventilació adequada del recinte. Això planteja desafiaments addicionals sobre com manejar tant el soroll intern com el generat pels ventiladors, que també podrien contribuir a la contaminació acústica.
" Les solucions són complicades d'implementar " , conclou Daumal, emfatitzant que fins i tot la reducció del soroll fins a nivells legals podria ser un objectiu gairebé inabastable. Actualment, el Bernabeu supera considerablement els nivells de soroll permesos, especialment després de l'últim concert on es van registrar 85 decibels a les llars properes, superant el límit legal de 65 .
Com a tercera opció , Daumal suggereix que les entitats responsables, ja siguin municipals o privades, assumeixin el cost i l'execució d'un aïllament sonor als habitatges dels veïns. Tot i això, subratlla que la convivència acústica és un repte complex: “El rebuig al soroll també generalment té un component social, i la percepció de les persones sobre el que el genera pot influir en la seva acceptació.”
José Manuel Paredes , de l'Associació de Perjudicats delBernabéu, exposa: “ Estem en alerta ja que sabem que el Real Madrid planeja tornar a fer esdeveniments massius en sis mesos, i pel que sabem, l'estadi no serà insonoritzat. ”
Els membres de l´Associació Iniciativa Veïnal en Defensa del Medi Ambient també comparteixen aquestes preocupacions, lamentant que el disseny actual de l´estadi no ha aconseguit mitigar el soroll de manera efectiva. “ Han aplicat un enfocament de làmines que no atura el so; només han millorat la instal·lació del terra i sostre, però es van ignorar altres àrees crítiques. ”
Per acabar, un tècnic relacionat amb la reforma de l'estadi reflexiona i reconeix que les mesures adoptades no han estat suficients per enfrontar el desafiament d'alterar l'ús del recinte. “ Potser no es van fer totes les proves pertinents per avaluar l'impacte del soroll a l'exterior. L'essencial és que s'implementin solucions efectives a llarg termini, i ara només cal esperar que s'assoleixi un equilibri. ”
Comentar: