Els empleats del 112, el nombre que atén emergències a la Comunitat Valenciana, es troben en una situació de precarietat que afecta greument la seva capacitat de resposta davant de situacions crítiques. Tot i treballar a torns alterns per cobrir les 24 hores del dia, el personal operatiu oscil·la entre 5 i 15, i fins a un 20% dels empleats es troba absent per diverses raons. Aquest servei, privatitzat i sota un conveni de telemàrqueting, és l'encarregat de gestionar totes les emergències provinents de la comunitat autònoma.
El 29 d'octubre, durant les primeres hores de la Dana, els treballadors del 112 es van enfrontar a un veritable desbordament . Mentre atenien les víctimes des del centre de l'Eliana, es van adonar que tot estava excedit: al matí van rebre desenes d'avisos d'àrees afectades per les pluges intenses, especialment en localitats com Utiel i Chiva. Amb l'avenç de les hores, la quantitat d'avisos va augmentar, abarrotant les línies d'emergència i complicant encara més les respostes.
La situació es va tornar crítica a mesura que el mapa de trucades s'omplia d'etiquetes de “fenomen natural” i “incidències”. Una persona que va treballar aquella nit garanteix que “la majoria de les trucades eren per rescatar gent atrapada en teulades, tanques, i vehicles inundats”. Moltes d'aquestes trucades provenien de gent gran que habitaven a cases de planta baixa, sense opcions d'escapament. Entre les situacions d'emergència també es van reportar incidències d'explosions de gas i incendis, cosa que va empitjorar encara més la crisi.
Les fonts consultades indiquen que el servei es va reforçar significativament dimarts al matí i la tarda. En un torn nocturn típic, el personal assignat pot oscil·lar entre 7 i 8, però en aquesta ocasió, el número va superar els 20. No obstant, malgrat el reforç, la quantitat de trucades va desbordar qualsevol previsió anterior. Els temps d'espera es van disparar i milers de persones no van aconseguir contactar amb el 112 durant les hores més crítiques de la catàstrofe.
Es van fer ressò que, fins i tot aquells que van aconseguir establir contacte, van haver de suportar llargs períodes despera. Una treballadora d'emergències expressava: “Vam donar absolutament tot el que vam poder” mentre breguem amb l'angoixant realitat que no podien atendre totes les trucades que arribaven saturades pel clam de la necessitat d'ajuda.
Moltes de les trucades que no van poder ser ateses el 112 van ser redirigits a altres institucions, com la Guàrdia Civil, que també va rebre una allau de sol·licituds d'auxili. Un registre de les trucades fins dijous indica que més de 75.000 trucades es van realitzar en total, de les quals prop de 20.000 corresponen al dia de dimarts 29 .
Els problemes de cobertura i un sistema informàtic deficient van complicar encara més les operacions. En el seu moment més crític, el servei va enfrontar serioses dificultats per tornar trucades, cosa que va conduir a una situació caòtica on la comunicació era ineficaç. Empleades del 112 van assenyalar que "les comunicacions van fallar per fer trucades externes" , un greu inconvenient que va dificultar encara més la resposta d'emergències.
Treballadors sota anonimat emfatitzen que una alerta primerenca podria haver salvat nombroses vides. Tot i que els tècnics d'Emergència són professionals competents, la manca de decisions eficients per part dels polítics va complicar encara més la situació. Empleats que vivien en àrees afectades havien de continuar atenent emergències, sabent que els seus propis familiars estaven en risc a causa de les inundacions.
Una treballadora subratlla: "El president de la Generalitat hauria d´haver donat l´ordre d´evacuació almenys dues hores abans" . Les previsions de l'Agència de Seguretat i Emergències van indicar riscos crítics que s'haurien pogut activar abans del desastre, i cal destacar la urgència d'evacuacions preventives i la necessitat de comunicació efectiva amb la població.
Més enllà de la manca d'alertes, els testimonis dels empleats també ressalten la manca d'humanitat per part dels directius d'Il·lunió Emergències, que semblen tractar els seus treballadors més com a recursos que com a éssers humans. Les condicions psicològiques en què treballen són extremadament difícils, i sovint enfronten una pressió constant per mantenir temps de resposta específics en lloc de centrar-se en la qualitat datenció que brinden.
Els treballadors expressen la seva frustració per les condicions laborals, alertant que les avaluacions de desenvolupament estan més orientades a veure quantes trucades poden atendre en un temps limitat, cosa que crea un entorn laboral insostenible. Encara que estan acostumats a situacions difícils, el pes emocional de les trucades dauxili és un desafiament constant que ha de ser tingut en compte.
Així, es tanquen cinc dies en què els treballadors continuen rebent avisos relacionats amb el temporal.